MORIRÉ DE VERGONYA

Als insubmisos que no han passat pel tubo de l´estat,

A tots els rastafaris amb roba de soldat.

A totes les gallines que han dit prou i no han post l´ou,

que les seves idees no les paga cap més sou.

A tots els militars que el fusell no van agafar,

El dia que el pillat de turno va voler atacar.

A tots els capellans que la sotana van cremar

quan van baixar del barco per explicar qui era Déu

a cops de pal.

A tots aquells cantants que no volien afinar

res més que les paraules, que la resta ja vindrà.

Al gos que no vol pinso i el gat que es vol suicidar,

que n´està fins el monyo de viure segrestat.

Canto per tots ells

Moriré de vergonya abans que de pena

Ploro tot sovint

llàgrima cau, i rega la terra.

Canto per tots ells

Moriré de vergonya abans que de pena

Tot penja d´un fil

llàgrima cau, i rega la terra.

Al poli que no es poli, ni que visqui a sota el pont,

que les seves idees no les paga cap més sou.

Als companys que ara llauren tot el sudest mexicà,

a l´Exèrcit Zapatista d´Alliberament Nacional.

Als vells que eren mainada quan la guerra va arribar,

la revolta anarquista d´aquell poble català i d´arreu

I a aquell pintor que es va fotre de gana, la història va canviar

pintava paranoies que ningú no va mirar.

Canto per tots ells

Moriré de vergonya abans que de pena

Ploro tot sovint

llàgrima cau, i rega la terra.

Canto per tots ells

Moriré de vergonya abans que de pena

Tot penja d´un fil

llàgrima cau, i rega la terra.

Negres, àrabs, grecs, vascos, sudaques, estudiants, kurds,

la gent omplint les places d´assemblees populars,

patada al cul d´un « jeta», sortir de l´armari, meditar

o deixar una substància o una actitud que et té pillat.

A tots els que curreu de gratis pels moviments socials,

a tots els que passeu gana i no n ´haurieu de passar.

A tots aquells que em deixo i no m´hauria de deixar

Jo els hi canto aquesta canço per no morir de vergonya

en un racó.